Crims, catedrals i IA: per què un perfil tècnic hauria de llegir ficció
Hi ha un estereotip que diu que els qui treballem en tecnologia només llegim manuals d'O'Reilly, biografies d'Elon Musk o llibres sobre productivitat extrema. Res més lluny de la realitat. La meva "pila de lectura" està dominada per assassinats sense resoldre, misteris històrics i assajos filosòfics. I estic convençut que aquestes lectures m'ajuden a entendre millor els algoritmes que qualsevol llibre de text. Aquí explico per què.
La lògica del Caos: Novel·la Negra i Thriller
La programació i la novel·la negra tenen una estructura idèntica: hi ha un error en el sistema (un crim), unes pistes disperses (logs/evidències) i una necessitat imperiosa de restablir l'ordre.
Llegir a Juan Gómez-Jurado i la seva Reina Roja és un exercici pur de lògica. L'Antonia Scott no deixa de ser una representació humana d'una IA avançada: processament de dades massiu, patrons i simulacions. De la mateixa manera, quan llegeixo a Mikel Santiago (especialment la Trilogia d'Illumbe) o La chica del lago, entreno la capacitat de veure com petits detalls ambientals creen una atmosfera; en UX (Experiència d'Usuari), això és crucial.
Autors com Javier Castillo (La chica de nieve) o el mestre suís Joël Dicker ens ensenyen sobre l'arquitectura de la informació. Les seves trames són trencaclosques temporals (passat, present, futur) que han d'encaixar a la perfecció. Si com a arquitecte de software pots seguir un gir de guió de Dicker sense perdre't, pots dissenyar un flux de dades complex sense problemes.
Sistemes complexos: La Novel·la Històrica
Si la novel·la negra és *debugging*, la novel·la històrica és *systems design*. Quan llegeixo Ken Follet (Els pilars de la Terra), no veig només una història de monjos; veig la gestió d'un projecte faraònic amb recursos limitats, *stakeholders* difícils (reis i bisbes) i terminis que s'allarguen dècades. És la gestió de projectes definitiva.
A nivell més proper, Enric Calpena (amb les seves cròniques de Barcelona) o Javier Cercas (Soldados de Salamina, Terra Alta) em recorden que la tecnologia no existeix en el buit. Tot sistema tecnològic s'implanta en una societat amb ferides, amb història i amb matisos grisos. La tecnologia és binària (0 o 1), però la història humana no ho és mai. Entendre aquesta ambigüitat és el que diferencia un bon product manager d'un de mediocre.
L'ètica del demà: Assajos imprescindibles
Finalment, per no perdre el nord, cal llegir assaig. Però no necessàriament de negocis, sinó de pensament.
Mustafa Suleyman a The Coming Wave (L'onada que ve) fa una de les millors anàlisis sobre el repte de contenir la IA. No és un llibre tècnic, és un llibre sobre governança, poder i el futur de l'espècie. Com a professional de la IA, és lectura obligatòria per entendre la responsabilitat que tenim a les mans.
I en l'altre extrem, la bellesa i l'obsessió de Manuel Baixauli (L'home manuscrit, Ignot). Baixauli ens recorda la importància de l'art, de l'oblit i d'allò que cap màquina podrà generar mai: l'ànima humana imperfecta. Llegir Baixauli és l'antídot perfecte contra la fredor de les dades.
Conclusió: Llegeix el que t'agradi
La propera vegada que et sentis culpable per llegir un thriller "addictiu" en lloc d'un llibre sobre "Hàbits Atòmics", recorda: estàs entrenant el teu cervell per detectar patrons, entendre motivacions humanes i gestionar la complexitat. I això, al final del dia, et fa millor professional.