Dashboards que s'adapten a on ets: la domòtica contextual
La majoria d'apps de domòtica (com Google Home o l'app nativa de Philips Hue) tenen el mateix problema: són estàtiques. Sempre et mostren la mateixa llista infinita de llums i interruptors. Però quan ets al llit a mitjanit, no t'importa la temperatura del menjador; t'importa poder apagar tots els llums de la casa amb un toc i activar l'alarma. La veritable domòtica no és encendre llums des del mòbil, és que la casa entengui el context.
Gràcies a Home Assistant, he descobert el poder dels "Dashboards Contextuals".
Què és el disseny contextual en Domòtica?
És la idea que la interfície d'usuari ha de canviar segons qui l'està mirant, quan l'està mirant i des d'on. Si tinc una tauleta penjada a la paret del rebedor, aquesta no hauria de mostrar controls de Netflix. Hauria de mostrar: el temps que farà avui, l'estat del trànsit cap a la feina i un botó gran per activar l'alarma "Mode Fora de Casa".
En canvi, la tauleta de la sala d'estar ha de ser un centre multimèdia: controls de llum ambiental, selecció de música i persianes. Mateix programari, experiència completament diferent.
L'automatització invisible
El millor dashboard és aquell que no has de fer servir. La meva regla d'or és: si he de treure el mòbil per encendre un llum, he fracassat. Els sensors de moviment i presència (mmWave) són clau. Entrar a una habitació i que la llum s'encengui a la intensitat correcta segons l'hora del dia (blanca i forta al matí, càlida i tènue a la nit) és l'autèntic luxe.
Però quan cal interaccionar, el dashboard ha de ser proactiu. Home Assistant permet fer "targetes condicionals". Per exemple: la targeta "Bateria Baixa" només apareix si algun sensor de la casa té menys del 10% de bateria. La resta del temps, no existeix i no ocupa espai mental.
Integrant el món físic i digital
Un altre exemple pràctic: quan poso el meu telèfon a carregar a la tauleta de nit després de les 23:00h, Home Assistant entén que me'n vaig a dormir. Automàticament, la interfície de la meva tauleta de nit canvia a "Mode Rellotge", apaga tots els llums de la casa, tanca el pany de la porta principal i silencia les notificacions. No he hagut de prémer cap botó; l'acció física (carregar el mòbil) ha disparat el context digital.
Conclusió: La casa al servei de l'usuari
La domòtica comercial ens vol vendre bombetes de colors. La domòtica real (DIY amb Home Assistant) ens regala temps i pau mental. Crear dashboards que s'adapten a nosaltres requereix temps de configuració, però el resultat és una casa que sembla viva i que cuida dels seus habitants en lloc de donar-los més feina.